Más de 8.000 entradas y 400.000 visitantes desde el 9 de octubre de 2011

Patricia Galeana. Ninguna sociedad es civilizada si se margina a las mujeres

Ya a las nueve de la mañana Patricia Galeana, directora General de Instituto Nacional de Estudios Históricos de las Revoluciones de México (Inehrm) desde enero de 2013, se encuentra en su oficina y frente a su escritorio en la bellísima plaza del Carmen de San Ángel, atendiendo todos los asuntos del organismo que da la batalla todos los días por nuestra historia. Además de encantadora, hace años que Patricia rompió el techo de cristal.

– ¿Por qué te interesaste tanto por la historia, Patricia?

– Fíjate que fue mi padre, Eduardo Galeana Estavillo, quien hizo que me inclinara por la historia. Todavía recuerdo, de primero de secundaria, las descripciones de lo que era una lista negra, el derecho a huelga, el boicot de mi magnífica maestra Cristina Rodríguez, esposa de Janitzio Mújica, quién me dio clases de civismo, mi clase predilecta. Un día le dije a mi padre: "¿Sabes qué? Decidí que voy a estudiar derecho". "¿Por qué? ¿Quieres sacar a las personas de la cárcel? ¿Cuál es el objetivo?". "Papá, quiero ser maestra de civismo, porque mi maestra de civismo me dijo que estudió derecho".

– Perdona, es que me quedé pensando en tu papá. Tienes un apellido ilustre: Galeana. ¿Qué cosa eres de Galeana?

– Desciendo de la familia de Pablo Galeana. Hermenegildo no tuvo hijos pero su hermano sí, Pablo, y de ahí viene mi apellido.

– Me decías que fue tu padre quien te inclinó por la historia…

– Me dijo que si estudiaba historia podría dar clases de todo, explicar lo mismo la historia de los derechos de los trabajadores que la de la pintura, la religión, el arte, "historia de lo que quieras". Me gustó su entusiasmo. Mi maestra de historia en segundo de secundaria fue Margarita Carbó, de los republicanos que vinieron a México en 1939, espléndida maestra, quien murió el 30 de noviembre de 2015. Nos dirigía desde lo alto de su escritorio: "Yo soy el señor feudal, acá están los vasallos, allá abajo están los siervos, están unidos a la tierra y no pueden irse de un lado a otro" y nos hacía representar escenas históricas y ella misma era una actriz extraordinaria.

Sólo se han emitido 12 de 27 alertas de género solicitadas en varias entidades

Aunque grupos civiles han solicitado alerta de género para 27 entidades (84 por ciento del territorio nacional), el sistema nacional que atiende el tema sólo ha emitido esta medida para 12 estados que involucran, a su vez, a menos de un centenar de municipios. Es decir, aunque se apunte a un estado, no todos sus ayuntamientos tienen alerta.

Igualmente, la estadística oficial en la materia no corresponde con los picos de incidencia delictiva. Por ejemplo, no hay registro de solicitud de alerta de género para Chihuahua, Tamaulipas, Baja California Sur, Aguascalientes e Hidalgo; las primeras tres son del grupo puntero en homicidios dolosos y secuestros, tasas per cápita.

En general, la Secretaría de Gobernación (SG), responsable de las políticas públicas para atajar la violencia de género, reporta la existencia de 31 solicitudes de alerta para 27 estados. Pese a los argumentos vertidos por grupos de la sociedad civil –y el alto número de feminicidios–, el sistema nacional que investiga los casos decidió no emitir alerta en siete entidades con el argumento de que los gobiernos locales han atendido las recomendaciones.

Aturem la repressió! (Andreu Mas-Colell)

La doble decisió de divendres obre dues possibilitats: que prevalgui el Parlament de Catalunya o que ho faci el govern de Madrid. Totes les probabilitats són a favor de la segona. Algun dia ens preguntarem com hem aconseguit transformar una victòria, la de l’1-O, en una derrota, i, sobretot, s’ho hauran de preguntar, i reflexionar-hi, els que el fatídic dijous 26 d’octubre van tenir la gosadia d’acusar de traïdor el president Puigdemont quan estava negociant una sortida que segurament hauria estat millor que el que vindrà. El mot traïdor l’hauríem de proscriure del nostre llenguatge polític. Ha fet molt de mal. És extraordinari com la por a aquest terme ha condicionat els nostres dirigents polítics.

Però la tasca immediata serà atendre els ferits, és a dir, la solidaritat amb els que pateixin una repressió d’un grau d’intensitat que encara no coneixem. Simplificant: no hi haurà semblança de normalitat política i social a Catalunya amb presos polítics. Convé que ho sàpiguen els que decidiran. També més o menys immediatament començarà la resistència. Fem-la amb decisió, però sempre pacíficament, aprenent del passat i amb un tarannà sensible a mantenir la bona salut de l’economia. És el que garantirà que es pugui aguantar el temps que faci falta.

És previsible que Catalunya es divideixi més, i amb més acritud, que fins ara. La línia divisòria no serà entre independentistes i no independentistes. Serà entre els que no assumeixen el 155 i els que ho facin, o, més dramàticament, entre els que estan per l’alliberament immediat dels presos polítics, i la fi d’altres mesures repressives, i els que no. La convivència entre uns i altres serà molt més difícil que la que ha estat fins ara la d’un independentista i un que no ho és. El problema del govern central serà que els que no assumeixen el 155 i reclamin la llibertat dels presos no seran un 50% de la població, seran molts més.

L’Àfrica que encara lluita per la independència

La meitat dels estats del continent tenen moviments secessionistes actius

El 9 de juliol del 2011 naixia el Sudan del Sud, l'últim país africà a ser reconegut per la comunitat internacional, poc amiga de donar carta de naturalesa política als independentistes. Els sud-sudanesos es convertien així en ciutadans de ple dret de l'estat 54 d'un continent que només han redibuixat tres fronteres des de la descolonització: als sud-sudanesos els van precedir Eritrea i Namíbia, independitzats als 90 amb referèndums després d'anys de guerres civils. Cap altre sembla que pugui aconseguir un nou passaport en els pròxims anys. Ni tan sols els saharauis, tot i el paraigua de les incomptables resolucions de l'ONU i el compromís marroquí d'una consulta legal. De moment, el Marroc actua com l'administrador de la regió i en comercialitza el peix, el fosfat o la sorra del desert, tot i que ho té prohibit pel Tribunal d'Estrasburg. "Els trets identitaris ens donen la raó i accentuen la lluita", subratlla Mah Yahdih, delegat adjunt del Front Polisario a Catalunya, que titlla de "nefastes" tant la colonització com la descolonitació espanyola.

Actualment, hi ha uns 25 moviments independentistes en actiu. Són molts però, tenint en compte els milers de grups ètnics i lingüístics i els mil milions de persones que poblen l'Àfrica, la xifra fa miques el tòpic del colonialisme com el responsable de trencar comunitats històriques, assenyala David Forniès, coordinador de Nationalia, diari digital del CIEMEN. "Abans de la colonització els estats africans eren multiètnics i ara també", subratlla aquest periodista, que apunta que sovint les elits o autoritats tradicionals "animen" les sublevacions. L'antropòleg Jordi Tomàs matisa que sovint "l'estratègia" dels moviments secessionistes passa per apel·lar a un tracte diferenciat o estructures pròpies durant el colonialisme, un dels criteris per ser reconeguts per la Unió Africana. No tots, assenyala, tenen aspiracions "de nou estat" sinó que "conviuen amb l'estat".

- Segona colonització.

No hi ha una única foto dels moviments però Tomàs, autor de Secesionismo en África, assenyala com a "factor important" la "sensació de traïció per part de l'estat", el greuge de sentir-se regions desfavorides per un govern que inverteix poc o redistribueix malament els recursos. En resum, es desperta un sentiment de "segona colonització" per part de la nova administració "centralista" que tendeix a la uniformitat i l'assimilació, malgrat que en moltes de les constitucions nacionals es fa referència explícita a la diversitat. Això crea desafecció i fins i tot violència, assenyala l'antropòleg, ja que molts moviments pacífics i cívics prenen les armes en no trobar cap altra sortida per reivindicar-se.